La agenèsia o la absència de la formació d’una dent, es produeix per una alteració en el procés de formació de la làmina dentaria que causa la no formació de una o varies dents, tan en dentició temporal com permanent.
En el cas de que afecti les incisives laterals superiors, suposa un transtorn tan funcional de maloclusió, com estètic. La afectació pot ser de les dues incisives o bé només d’un cantó; en aquest segon cas, freqüentment la incisiva lateral present, acostuma a ser de menor tamany que el que li correspondria.
En la actualitat les alternatives terapèutiques són dues: obrir espai entre les canines i les incisives centrals per poder col.locar posteriorment unes incisives laterals protèssiques, habitualment amb corones sobre implants; o bé, tancament de l’espai corresponent a les incisives laterals, on les canines superiors les substitueixen, pel que cal fer un canvi estètic de forma en aquestes canines, ja que acostumen a tenir més punxa i a ser més convexes, no tan planes com les incisives laterals.
El tractament ideal serà aquell que sigui més conservador i amb el que es pugui obtenir el millor equilibri individual, tan estèticament com funcionalment.
Els autors Kokich y Kinzer destaquen sis factors a considerar tenint en compte les factors individuals de cada pacient, per planificar la solució terapèutica de les agenèsies de incisives laterals. Les consideracions generals a tenir en compte en qualsevol tractament serien el risc d’alteració dels teixits tous, el temps i cost del tractament, el compromís estètic, l’estabilitat i la morbilitat. Aquests sis factors inclouen :
- La presència o absència de maloclusió;
- El perfil facial: en cas d’un perfil còncau o un mentó prominent, serà millor obrir espais per les incisives laterals.
- La forma i el color de la canina: cal conformar l’anatomia i color de la canina perquè tingui semblança a una incisiva lateral, a vegades cal pensar en fer algun tipus de reconstrucció estètica amb corones o facetes de resina / ceràmica; inclús pot ser necessari remodelar la geniva.
- La posició labial i el somriure, condiciona la estètica dels marges gingivals, especialment en somriures gingivals.
- L’espai per la rehabilitació protèssica i la estètica dels teixits tous; cal mesurar acuradament l’espai necessari per la col.locació de les incisives, utilitzant les proporcions amb les altres dents de l’arcada o anàlisi de Bolton, per poder aconseguir una relació oclusal i estètica ideal.
- La edat i el creixement ossi, molt important a tenir en compte en el cas de la rehabilitació amb implants, ja que cal esperar que el creixement esquelètic facial finalitzi per poder col.locar els implants i s’aconsella iniciar el tractament d’ortodòncia de manera tardana, per poder rehabilitar els espais de les incisives laterals un cop alineades les dents. En el cas de la decisió de tancar els espais corresponents a les agenèsies, es pot iniciar el tractament d’ortodòncia abans de finalitzar el creixement .
Aconseguir un bon resultat es fonamenta en un diagnòstic precís i un correcte anàlisi inicial de la situació, avaluant la opció terapèutica al sospesar avantatges i inconvenients dels diferents factors funcionals d’oclusió i estètics de les dents i teixits tous individualitzant cada cas.
Dra. Marta Nosàs · 93.717.88.33 · www.clinicadentalpont.es · info@clinicadentalpont.es